Etapa 14: Dubrovnik-Cavtat

Ens llevem, esmorzem i ens connectem una estoneta a internet. Després anem a Dubrovnik a passar el matí allà. Durant un parell d’horetes caminem pel casc antic i descobrim molts racons que el dia abans ens havien passat desapercebuts. Hi ha moltíssima gent, també molts espanyols.  Tenim planificat agafar un kayak i recórrer la muralla pel mar, però la marmota de l’Alba porta un cansament a sobre que evita aquesta activitat que no se’l pot treure fins ben passades un parell d’horetes! Ja tindrem alguna altra oportunitat!

 Parem en un bar i ens prenem cadascú dos cafès amb llet, aquells de tassa immensa. Entre cafè i cafè jo vaig al wc a canviar l’aigua a les olives. Això que entro al servei hi havia el pixadero al costat de la pica, i més endins hi havia una porta amb el vàter. Pixo, em rento les mans i al sortir, inconscientment tanco la llum. De sobte sento a un paiu cridant com un boig perquè no s’hi veia, no l’entenia però segur que s’estava cagant en la mare que em va parir, segur que tenia el cagalló mig penjant. Això que jo ja estava fora al restaurant, i un cambrer jove que s’havia quedat amb la pel·lícula em mira i es queda sorprès! Jo li guinyo l’ull, i com que el tio a dins estava renegant com una bèstia, em deixo endur per la inèrcia, i surto “a paso ligero” del  bar per anar a la terrassa amb l’Alba. Al cap de poca estona surt un tio mig escaldat i cridant com un boig! Encara riem ara!

Cap a mig dia agafem el cotxe i anem a dinar a Cavtat, un poblet a 20 km de Dubrovnik. Mengem uns fetucchini de collita pròpia en una caleta rocosa del poble i després fem snorkel i prenem el sol un parell d’horetes. Parem a un restaurant que hi ha al moll i ens claven 5 euros per una infusió i un nestea, aquests preus són la tònica general en quasi tots els llocs, encara que fugis dels llocs turistics. És un país car, el nivell de vida fins i tot està un pèl per sobre que a casa. 

Marxem del poblet i anem cap al càmping, però prèviament fem una parada tècnica al súper per comprar el sopar. Ha sigut un dia força entretingut i no gaire canyero en quant a desgast físic. Ja tenim ganes de deixar Croàcia i veure que tal és Hungria i Txèquia.