Avui abandonem el Camping Oliva, de Rabac, per fer una parada curta a Rijeka i finalment arribar a Zadar. Seran quatre hores de camí, el qual ens depararà una grata sorpresa.
El camping Oliva no ha estat gens malament, tot i que no hi havia aigua calenta i que al costat, just tocar a tocar, hi havien tres macro-hotels que cada nit feien Karaoke fins a les 12 de la nit, i quan no era el karaoke, pel matí actuaven les cigarres al replà de davant la tenda. Per tot el demés, força bé.
Agafem el cotxe i circulem durant una horeta; ara toca parar a Rijeka, la tercera ciutat més gran de Croàcia amb 150.000 hab. És realment lletja pel que fa a l’arquitectura. La majoria d’edificis no s’aguanten de peu; o bé tenen els maons de les façanes descoberts o estan apunt de caure a trossos. Sembla com si fos una ciutat de posguerra o com si tingués una trama urbanística comunista decadent, és a dir: hi ha molt blocs d’edificis paupèrrims i idèntics entre sí, molt senzills, on la pintura i el guix cau a trossos i les persianes estan destrossades. És una mica curiós tot plegat, perquè a simple vista els cotxes i el ritme de la vida és europeu, però si haguessim de fer una valoració a partir de la construcció pensariem que són molt pobres. Vist lo vist, no entenem com moltes families poden arribar a final de mes!!!!!
Bé, entrem a Rijeka i busquem un castell que està a dalt d’un turó per a fer unes panoràmiques del lloc. Tot està molt mal indicat, i després de buscar durant bastanta estona el castellet dels………., optem per parar a un monastir que també estava a la cima del turó i és des d’alla d’on vam fer les fotos i ens vam quedar a dinar.
Després de dinar, agafem el cotxe i anem cap a Zadar per autopista, ens queden tres hores de viatge. La carretera és genial, quedem flipats, no ens ho esperavem aixo!!!! Aquesta passa per entremig de dos parcs naturals amb un paissatge alpí de pel·lícula. Fem quasi uns 200km entre uns boscos verds, tupids i frondosos, que donen la sensació de ser verges i estar habitats per molta vida; de tant en tant alguna caseta o nucli urbà petit i molt aïllats entre sí es deixen veure. És com si fóssim al Canadà!!! També és força curiós, perquè sembla que estiguem perduts dins l’immensitat de la naturalesa, per on Jesucrist va perdre l’espardenya, però quan apareix una àrea de servei al·lucinem, ens trobem amb zones de descans molt ben parides: amb molts serveis i plenes de gent!
Ja estem a 30 km de Zadar, encara a l’autopista però en un pas de muntanya que canalitza tot el vent de la serralada, i quan l’alba baixa del cotxe per poc que no se l’emporta volant. Imagineu la força del vent que per determinats trams rectes i de tres carrils fan circular només a 40 Km/h.
Finalment arribem a Zadar, busquem un camping decent i després de mirar-ne dos, ens quedem amb un que es diu Zaton: està a 17 km de la ciutat, però es un resort de 4 estrelles on hi ha totes les comoditats, però previ pagament, és clar!!!!! L’altre que vam veure era una mala opció, només entrar ens vam acollonir, allò semblava un formiguer!!! Les parcel·les eren petites i estaven totes plenes, quan vam donar una volta per escollir la parcela tots ens miraven com si fos una peli del far west, com quan un foraster entra a la cantina buscant brega!
Entrem al Zaton i fem el check in a recepció. A partir d’aquest moment tot va començar a anar malament. Ens atèn un listillo de poc més de vint anys, mal follat i amb poques ganes de currar! Encara se li podien veure lleuguerament les marques d’acné post-puber a la seva cara. Donem una volta per escollir la parcel·la i tornem a parlar amb el “pajillero”.Li demanem una parcel·la a la zona C, es crea el silenci i el pajaru ens diu que tot està ocupat, quan nosaltres haviem vist molts llocs buits. Llavors, va ser quan va obrir un llibre on hi tenia apuntades les reserves (hi havia infinitat de parcel·les lliures) i ens en va donar una que estava a la Zona B com a fent-nos el favor de la seva vida. Però, nosaltres haviem vist llocs lliures a la zona C que era la que més ens interessava i vam continuar insistint fins que finalment va cedir. El tio per encolomar-nos una parcel·la de la zona B, deia que a la C no hi havia llum, quina fal·làcia, a la llista de preus especificava que totes tenien electricitat!!! Seguidament, amb la parcel·la a la C reservada li vam demanar que ens dongués l’adaptador de la corrent per endollar-lo a la torre elèctrica i el tio ens volia cobrar per això 25 euros. Finalment el molt ruí, un altre cop va fer veure que ens feia un favor i ens va dir que ens ho donava “Free”!!!! Quin pollastrot, es volia pagar el cubatilla a costa nostra!
Aclariment; La zona és el lloc on es planta la tenda i el cotxe: n’hi ha que tenen aigua i llum, i depenent de la proximitat a la platja i dels serveis que té són mes o menys cares. Les persones es paguen a part. Total, que hi ha tres zones, la A, la B i la C. La A valia 45 euros, la B uns 36 euros i la C uns 25. La zona C és la que està més lluny de la platja i on les parcel·les no estan delimitades; és campi qui pugui. A més a més, el terra tampoc està gaire allisat i hi ha roques, però també té avantatges: té electricitat i es té molta més intimitat.
Es fa tard, el sol se’n va, i a l’intentar clavar la tenda només fem que trobar pedres immenses que rebutgen doblegant un parell dels nostres claus! Ens costa però finalment, després de molts esforços i suar com a condemnats, l’acabem plantant. Quan tot va estar llest, llavors va començar a fer vent, i de tant en tant s’arrancava algun clau i dificultava una barbaritat fer el nostre sopar, i s’anava apagant el camping gas.
Ara arriba l’hora de fer el sopar!!! Quina sorpresa la del xef quan no troba cap got, ni cap ganivet ni la cafetera! La despistada de l’Alba se’ls va deixar a l’altre càmping l’últim dia quan els va anar a rentar!!! L’hagués ……………………………….;-) Jajajajaj! Sopem i a dormir, demà sera un altre dia, i segur que molt millor!!!!
No hay comentarios:
Publicar un comentario