Etapa 15: Dubrovnik – Zagreb.

Són les 11 del matí i acabem d’abandonar amb una mica de llàstima el càmping. Era un bon lloc amb unes instal•lacions petites però boniques i polides. S’hi respirava un ambient familiar i de tranquilitat. Si algú va a Dubrovnik de càmping en cap lloc estara millor que a l’autokamp Kate, sens dubte.

Ens dirigim cap a Zagreb, només ens separen del nostre destí uns 450 km i sis hores i mitja de viatge. Tenim unes ganes acollonants d’arribar, portem 13 nits dormint en una tenda de campanya i matariem per un llit. No és que es dormi gaire malament en un càmping si fa fresca i per la nit no hi ha soroll, però aquests elements, de 13 nits, només han estat presents en les últimes tres nits.

Fem tot el recorregut amb normalitat, del qual l’Alba esta unes dues horetes ben bones relaxant parpelles. Aprofita la mínima per recarregar forces, quina bestia de dormir!!!!! El nord de Croàcia és molt més verd que el litoral, i quan passem per l’autopista que discorre pel tram del parc natural de Plitvice al•lucinem de la seva naturalesa. Ens hagués encantat visitar-lo, però no disposem de temps.

Estem ja a la perifèria de Zagreb i sembla una ciutat pobre, amb blocs d’edificis vells i no gaire cuidats. És bastant plana i ens dóna la sensació que és bastant petita. Ens acomodem en un hotel molt cutre. Per internet feia més bona pinta, com en saben treure profit a les fotografies……!!! Esta a uns 7 km del centre i ni les cucaratxes tenen collons a dormir en unes habitacions espaioses però amb falta de manteniment. Segurament des de l’època de Tito no han pintat les parets ni arreglat les persianes, però nosaltres amb un llit ja sóm els més feliços del món.

Bé, de moment estem molt contents pel que hem visitat, a més a més l’etapa dura del viatge ja ha passat. L’Alba ha demostrat ser una tot terreny, una” tia” dura i resistent! No és que siguem els dos uns senyoritos , però aguantar 13 nits de càmping amb la calor que ha fet i lo massificats que han estat, és una empresa força dura! Bàsicament perquè no s’ha aconseguit descansar bé i amb el trote que portàvem………A partir d’ara, totes les nits seran en un hotel, un hostal o en bungalows!

Un cop instal•lats donem un tomb per Zagreb i ens sorprèn molt gratament. Estem una horeta passejant pel casc antic I els edificis són preciosos amb molts jardins i arbres, es respira un ambient relaxat. No hi ha gaire gent i la calor no apreta. Quan acabem, anem a sopar a un restaurant que recomana la guia, el Tip Top, Quin fiasco!!! A mi no m’agrada gens, tot i que per l’Alba no esta malament, i com ja ens ha passat amb anterioritat, només ens trobem estrangers menjant-hi, tots ells amb la mateixa guia que nosaltres. Un cop hem acabat sortim, són les 21.30 i el pàrquing on hem deixat el vehicle tanca a les 22.00. Per més inri, ens perdem i donem un tomd immens, però finalment hi arribem a les 22.05, no sense casi treure el fetge per la boca. Quasi que em pela, quan veiem que realment no es tanca a cap hora. M’havia confós i aquella carrera que ens haviem acabat de donar no havia servit per a res! Cap a l’hotel a sobar-la, s’ha dit!!!

Casc antic de Zagreb