Un cop entrem a Varazdin, anem directament a veure el cementiri. És petit i disposa d’un jardí molt ben cuidat. Fa goig veure’l. El que ens impressiona és que a les làpides hi ha escrit el nom de persones que encara són vives, posant la data de naixement i darrere un guionet, esperant a ficar l’any de la mort, quin yuyu! Després de veure això anem a inspeccionar el casc antic medieval, on hi ha una fortalesa; sembla extret d’un conte de fades. És un lloc molt acollidor i tranquil, llàstima que no sigui anglosaxó, sino ens plantejaríem seriosament quedar-nos-hi una temporadeta.
 |
| Fortalesa de Varazdin |
No portem ni una horeta al poble que hem de marxar cap a Budapest, ja que encara ens falten unes tres hores de viatge i anem justos de temps. No portem ni mitja hora conduint, que només arribar a la frontera húngara estem parats en una cua més d’una hora. És perquè hi ha una colla de policies impresentables amb males maneres que es fiquen a xulejar un per un a tots els vehicles que passen per allà. Son un grup de 7, la majoria mastegant xiclet, amb les mans a les butxaques i exhibint una prepotència d’aquelles que fa una ràbia…., eren d’òstia. Al cotxasso suís que portàvem davant el van tindre 10 minuts parat davant nostre, només perquè era un súper carraco digne de veure, enmig de la carretera (clar, com que ells no feien tard per plegar!!) mirant-lo tots a la vegada i petant la xerrada, inclòs un d’ells, el més pipiolo, va agafar el mòbil i li va fer fotografies (¿????) davant la mirada sorpresa del propietari; frontals, laterals i posteriors, sense importar-li el que pensés la gent, encara que fes un mal efecte impressionant. Semblaven l’exèrcit de Pancho Villa! Una colla d’impresentables que feien mal a la vista. Vam tindre molta sort, perquè a nosaltres no ens van tindre ni dos minuts i ens van deixar marxar ràpid, no sense perdonar-nos la vida!!! Quins imbècils més profunds! Vam fer una hora de cua perquè els senyoritos no es dignaven a apartar a un racó als vehicles teòricament sospitosos, mentre les altres dues cues que hi havia al costat nostre passaven a tota òstia! Quin començament en aquest país!!
Fem unes tres horetes més per un paisatge plà amb una vegetació exhuberant, molt verd i amb molts conreus. Arribem a Budapest amb 10 minuts de retràs, però ens instal•lem sense problemes a l’hostal. El lloc és collonut i només per 20 euros la nit els dos. És ple d’estudiants i cadascú va al seu rollo. Una habitació espaiosa privada, amb cuina i bany compratit amb una altra (tenim sort, perquè de moment a l’altra habitació no hi ha ningú i ho tenim tot per nosaltres). Ara toca aparcar el cotxe, doncs, estem en un lloc molt cèntric i tot són zones de pagament. És per tornar-s’hi boig, perquè no hi ha cap cartell que fiqui que és zona de parquímetre ni tampoc cap tipus de marca viària que ho especifiqui. Nosaltres ho descobrim perquè comencem a veure paranys a les rodes dels cotxes per tot arreu. Llavors, agafem el cotxe i fiquem al GPS un carrer per la perifèria, donem unes quantes voltes i quan trobem una zona que, a priori, ens sembla segura, hi aparquem (només el temps dirà si l’elecció és la correcta .
Estem a 3 km de l’hostal, mitja horeta caminant que la fem xino xano. Durant la tornada ja és de nit, són les 9 de la nit i pel carrer es veu poca gent. La ciutat és una mica tètrica, la il•luminació és pobra i grogosa i els carrers molt grisos. A mesura que anem arribant al centre ens creuem amb tot tipus de gent, tot i que n’hi ha molta que tenen una pinta algo xunga. Ens sobta perquè a Croàcia no havíem vist res semblant, en canvi aquí es veuen bastants rodamons, gent alcohòlica, indigència, i gent amb cara de no fer gaires amics. No és una situació de molta inseguretat, però que en un lloc cèntric, tan aviat i que no es vegi ningú al carrer, et fa estar alerta.
Finalment arribem a l’hostal, sopem i a la piltra.
No hay comentarios:
Publicar un comentario