A dalt al turo de Buda |
Un cop arribem a dalt comencem la visita pel museu de l’exèrcit. El lloc esta curradíssim i és grandiós, apart d’estar molt i molt ben ambientat. Hi ha tot tipus d’armes, fotos, uniformes, insígnies, maquetes (d’avions, tancs, vaixells), reproduccions amb maniquís a escala real i amb ninotets petits de batalles, tot i que bàsicament la temàtica principal es concentra durant la primera i la segona Guerra Mundial. No només es limiten a exposar, sinó que fan circuits i disposen elements per a poder-hi interactuar, com per exemple armes autèntiques les quals el visitant pot manipular i/o veure el seu interior, ja que estan tallades transversalment exposant el seu interior. En conclusió: un passada de museu, però el gran inconvenient és que sobre el 70% del contingut escrit als cartells està explicat únicament en hungarès. Marxem d’allà amb una mica de mal gust de boca per no haver pogut exprimir al màxim aquella informació, i una mica indignats, ja que no entenem com no fan les explicacions en altres llengües!!!
Anti-aeri |
Continuem caminant pels carrerons i acabem en un parc públic fent un picnic. S’hi està genial sobre una tovallola i sota l’ombra d’un roure immens, dinant uns fettuchini amb salsa de riccota, veient davant nostre una bona perspectiva de Budapest i amb el Palau Reial al darrere.
Parlament |
Ara toca visita al Palau Reial, on hi vivia la princesa Sissi, lloc que ens acaba desil•lusionant per la poca substància que té: poc material per exposar i no gaire atractiu per a nosaltres. Potser el cansanci acumulat i el fet d’haver vist fa un parell d’horetes el museu de l’exèrcit ajuden a la mala crítica d’aquest últim. Sortim amb ganes d’arribar a l’hostal i tocar-nos els………………………..!
No hay comentarios:
Publicar un comentario