martes, 3 de agosto de 2010

Etapa 20: Ciutadela – Balneari Gallart – Cementiri.

Tenim dos inquilines noves, mare i filla, vingudes de la mare Russia. El xollo s’ha acabat, a partir d’ara haurem de compartir la cuina i el bany, amb lo bé que estàvem. Ho hem descobert a l’entrar a la cuina, ja que estava plantada al mig una dona pèl-roja, corpulenta i amb cara de bona persona, a l’estil mamma italiana, que només al veure’nsh a començat a parlar com una ametralladora en rus, semblava que cantés una polska! No sabia res d’anglès i amb gests hem entès que volia una tovallola perquè la seva filla s’estava dutxant. Somiem que amb una mica de sort es ficarà a la cuina i ens alimentarà amb algun potaje contundent del seu país, entre xupito de vodka i torrades amb caviar de beluga, com si fóssim uns camarades més.

Comencem la jornada cultural a la ciutat, i mentre pugem caminant pel parc que ens porta a la ciutadella (turó des d’on es veu tot Budapest), ens trobem uns trileros que al passar nosaltres comencen a fer el xou per estafar-nos…., Tssssss, ens infravaloren! Des de dalt a la ciutadella hi ha una fortalesa que durant la Segona Guerra Mundial va ser molt castigada pel setge nazi, estan totes les parets malmeses i al final s’aixeca un monument comunista que domina l’explanada.


paret fortalesa

Descendim caminant pel parc, per la vessant contrària de la ciutadella per on havíem pujat. A baix, al costat del riu es pot veure el balneari Gallart, molt famós per haver sortit en molts anuncis i pel•lícules. Ens dirigim directament cap allà, tenim ganes de catar-lo.

A dins, tot és molt maco però bastant caòtic, amb molta desinformació. És com un laberint, hi ha pocs cartells d’indicació i els que hi ha estan en húngar. Moltíssima gent que entra està com nosaltres, no sabem com agafar la guixeta ni trobar els vestidors. Quin desastre!! Finalment aconseguim canviar-nos i entrar al recinte. És molt bonic però també es molt més petit que el primer on havíem estat. La piscina central on fan les gravacions durant ela anuncis és xula, però això no és suficient per resultar-nos el lloc tant atractiu com l’altre. Prima l’estètica, en canvi pel que fa a lo terapèutic ben poc: quatre piscinetes termals i poca cosa més. Sortim decebuts, no ens ha convençut gens. Nosaltres teníem en ment un bany revitalizant que ens dongués ales i ens fes caminar com ballarins del ballet rus entre els carrers de Budapest, de puntetes i amb alegria, a lo baile del cisne, i ens vam trobar amb un Spa de pitxirri per a domingueros.


piscina hollywodiense

Després de dinar fem un tomb pel cementiri. Woooooooow! Això és un cementiri!! És immens i amb molt poca densitat de tombes, i les que hi ha són súper luxoses: amb estàtues gegants de bronze reproduïnt l’ofici del difunt o una al•legoria clàssica, mausoleus….. És com un jardí botànic, on de tant en tant apareixen obres d’art funeràries. Es respira pau, respecte, bellesa i art alhora. Ens impressiona bastant, i el que deduïm és que en aquest cementiri construït a principis de 1800 només hi ha persones rellevants en la història de la ciutat.
mes cementiri
estatua cementiri

panoramica cementiri

No hay comentarios:

Publicar un comentario