Etapa 4: Pula

Avui fem Pula, que està a 45 km del càmping (una hora de cotxe). És una ciutat d’uns 65.000 hab i el seu principal interès és un amfiteatre romà molt ben conservat (està en millor estat que el de Tarraco), algun vestigi romà més i un parc natural que està a uns 10 km on hi ha molt bones caletes, Kamenjak, (de fet, aquí hi ha bones caletes a tot arreu, pero això és el que diu a la guia). Sortim del càmping amb la nevera plena de menjar i amb la intenció de ficar-hi gel; és elèctrica (amb l’endoll del cotxe), pero no refreda gaire i és necessari de l’ajuda del gel; parem en un parell de benzineres abans d’arribar a Pula, i en cap hi ha gel, i finalment no en trobarem enlloc: ni a la ciutat, ni als súpers, ni benzineres…..!

Un cop a Pula veiem l’amfiteatre, el temple, l’arc del triomf i el casc antic en un parell d’horetes. Hi ha poca cosa romana, però està molt ben conservat. Cal destacar l’amfiteatre, que està molt, però que molt ben conservat, i com que m’acabava de xupar la serie SPARTACUS un  parell de dies abans (una barreja de 300 i gladiator, amb molta violència i sexe, altament recomanable) tenia la neura fresca i m’he emocionat una mica. Després de visitar tot això, anem cap al parc natural de kamenjak. 

El parc no resulta ser res de l’altre món, els camins no estan asfaltats i circular-hi fa patir molt el cotxe, que l’hem de cuidar, doncs encara ens queden uns 7000 km per fer (de moment en portem 1500). Arribem a una cala, on ens trobem un rollo que no ens agrada gens, amb una barbacoa, un lloc de massatges i bastanta gent, la veritat es que no hi havia gaire tranquilitat! Ens hi estem mitja horeta i tornem cap al camping.

Curiositats del viatge:

És quasi impossible trobar gel enlloc, ni benzineres, ni supers….., enlloc, i amb la calda que fot!!! aquí fa més calor que a Catalunya. De dia tenim una mitja de 35 graus, i en molt pocs comerços tenen aire condicionat, estem tenint forces problemes per aclimatar-nos a aquesta calor, i això que viatgem amb aire condicionat, els vidres tintats i para-sols. Passa el mateix amb internet, el wifi no el coneixen o deu ser per a privilegiats, i costa molt trobar un cibercafè!

Els preus de la vida en general estan com a Espanya, tant als súpers com als llocs turístics: una coke 1,5-2 euros als bars i benzineres, i 40 centims al súper, la benzina costa igual que a casa,  tot i que alguns productes com el pa o les pastes del forn són lleuguerament més barats, però la diferència és minima. Els cotxes que porta la gent també són com a Catalunya, hi ha de tot, en aquest aspecte no hi ha cap diferència, però en el tema infraestructures: carreteres, cases…. Aquí si que n’hi ha. Les carreteres, les cases i l’estètica de les ciutats donen la sensació d’estar menys desenvolupades que les nostres, son més senzilles, fredes i funcionals.

En canvi la gent és molt hospitàlaria i tenen un altre concepte del que és el servei. Un dia estàvem en un super i no teniem monedes per al carro i un home es va apropar i ens la va regalar. La moneda en si era de 2 kunes que són uns 30 centims d’euro, però el gest i l’afabilitat d’aquell home no té preu. En una altra ocasió, estava fent cua en un súper, portàvem moltes coses i l’home de darrere només portava dues cosetes, el volia deixar passar davant meu però no va haver-hi manera, l’home de manera molt amable i simpàtica no va volguer passar. I Per últim, estàvem en un cibercafè, ens haviem pres una coca-cola l’Alba i una altra jo (eren 4 euros només les consumicions) i ens vam connectar cadascú a internet per una hora amb ordenador propi (cada hora valia 4 euros/persona), pero quan portavem mitja hora de connexió es va tallar l’internet, va vindre l’amo i ens va dir que el tall seria d’un parell de minuts. Efectivament, al cap d’un parell de minuts va tornar la connexió i ens hi vam estar una horeta mes. En total, ens haviem estat una horeta i mitja a internet cadascú i ens haviem pres dues coca-coles,  i només ens va cobrar les dues coca-coles, ja que ens havia convidat a l’internet perquè la connexió se’n havia anat!!!!!!  Això sí que és un bon concepte de servei, no???? Que creieu?

La península d’Istria és molt verda i “verge”, poso les cometes perquè hi ha poques carreteres, els pobles i complexos turístics encara són força petits (comparats d’on venim) i aïllats entre si, sembla que la naturalesa estigui menys malmesa i més present, miris on miris veus verd, tot i que  també sembla que aquesta gent estigui en plena fase de turistització i massificació, ja veurem com estarà d’aquí uns quants anyets més, possiblement sigui envaït pels holandesos, alemanys i austríacs, que per aquí hi predominen moltíssim.

Estem una mica descontents amb l’elecció del càmping. Ens surt per uns 30 euros la nit, tot complet (parcela amb llum, cotxe, tenda i persones), però l’aigua calenta s’ha de pagar a part i no hi ha internet ni intimitat, ni pau ni calma, quan no són les cigarres són els guiris i viceversa. Hi ha molta gent, sobretot holandesos, alemanys i austríacs, de moment no ens hem trobat amb cap català ni espanyol. Les parceles estan tocar a tocar i són uns cotilles de collons, flipen amb la nostra matrícula, deuen pensar d’on han sortit aquests dos penjats. En fi, aviat canviarem de càmping a veure que tal el pròxim!