Etapa 3: Rovinj (Croacia)

Ens aixequem força de matí, no ens fa falta pas alarma, tenim instal·lada al càmping la orquestra filarmònica croata de “cigarres”, Déu n’hi do quantes n’hi ha i com sonen, algo exagerat! Esmorzem algo ràpid i anem a passar el dia a Rovinj, un poble de pescadors molt bonic que està ubicat a 40 km del càmping, una horeta de viatge per les carreteres croates, ja us podeu imaginar com són!

Rovinj és un poble petit, d’uns 9.000 hab. amb un casc antic preciós on al centre hi ha l’església de Santa Eufemia. La majoria de carrers són estrets i empedrats hi ha moltíssimes galeries d’art petites on els artistes locals exposen les seves obres: pintures, escultures, penjolls. Després donem un tomb pel mercat de verdures, on comprem unes bajoquetes i una mica de raïm, i finalment agafem un ferry que dura unes tres horetes i que ens portarà a donar un tomb per les illes que hi ha aprop, a mitja excursió fem una parada d’una horeta per banyar-nos, en unes cales que………………………., bé, millor m’estalvio el els elogis!!! L’únic inconvenient, si és que n’hi ha algun, era que enlloc de sorra hi havia roques que punxaven una mica, i l’aigua estava farcida d’eriçons. A la tornada em vaig fer mig colega del paio que portava el ferry i me’l va deixar conduïr, el tio devia estar avorrit de collons, em va pillar i em va fotre un rollo, anavem canviant de l’italià a l’anglès cada dos per tres, i la veritat és que el popurri va resultar ser força útil. A la península d’Istria hi ha molta influència italiana, i quasi tothom el parla o l’entén.

Un cop acabat el ferry tornem cap al càmping a preparar el sopar i planificar la jornada del dia següent. Per cert, em penso que ens vam creuar, caminant, amb el Lance Amstrong (el ciclista americà) per Rovinj, fora conyes!!! Potser foto una cagada monumental perquè està corrent el tour, però jo juraria i perjuraria que era ell!!! El tio parlava americà, i americans i catalans ben poc se’n veuen per aquí, per no dir cap!