Etapa 12: Split – Dubrovnik

Ens llevem espantats, la tenda no para de moure’s, sembla com si d’un moment a l’atre s’hagi d’arrancar del terra per la força del vent. Un vent que far por i que no para de xiular, que vé canalitzat per les muntanyes. Totes les altres tendes estan igual, els arbres no paren de balancejar-se i diversos accessoris campistes d’altres parcel·les surten volant en totes direccions. Estem cagats! La tenda, tot i estar mal plantada perquè el terra és molt dur i els claus estan a mitges, aguanta  totes les embranzides. Ens despedim dels veïns i prosseguim el viatge; ens separen tres hores i mitja de Dubrovnik.

Quin viagte!!! de Split a Dubrovnik només hi ha uns 220 km que es fan en tres horetes i mitja, ja us podeu imaginar com és la carretera. Hi ha algun tros molt curt d’autopista que s’alterna amb una carretera infernal de cabres. Els primers 100 km discorren per l’interior, mentre que els últims 120 km per una carretera que serpenteja la costa. S’observen abundants botigues improvidades a peu de carretera, on els pagesos venen fruita fresca, bàsicament síndria, meló, nectarines, oli i begudes: coca-cola, aigua….. La costa és bonica, tot i que les muntanyes es veuen pelades i àrides, el mar és transparent i cristal·lí. L’orografia és escarpada.

Parem a la localitat de Ston, a 50 km del destí final. És un poble petit i molt famós pel peix i les ostres que tenen. Ens asseiem en un restaurant on hi veiem gent d’allà i demanem unes ostres, una amanida de pop i musclos. L’Alba ataca al pop i els musclos, i jo li foto canya a les ostres, mai n’havia provat i estan boníssimes. Tot estava deliciós i bastant barato. No sabem què valen les ostres a casa, però aquí surten per uns 60 centims d’euro cadascuna. És el primer menjar que ens surt algo més be de preu que a casa. Aquesta gent està exprimint el turisme a saco!

Abandonem el poblet i continuem fins arribar a Dubrovnik. Ens instal·lem en un càmping a les afores, a uns 10 km, que tot i ser petit, és tranquil i molt agradable. Ens fotem un banyet, ens carreguem de queviures al super i anem a dormir.