Etapa 1: Tarragona - Piacenza

Sortim de Tarragona i agafem l’autopista, pròxim destí Piacenza, localitat italiana de l’interior, situada a uns 60 km al sud-est de Milà. Durant tot el trajecte parem tres vegades a repostar el vehicle, de les quals una d’elles és per dinar en una àrea de servei de Marsella, però tot i així anem a pinyó, doncs, entre totes les parades no perdem ni una hora, i ens casquem de cop les 10 hores de viatge, uns 1086 km, tots ells fets per autopista amb un corsilla 1.2 carregat fins a les tranques, a lo magrebí que torna a casa després d’estar un any fora.

Cap a les 19:00 hores arribem a l’Hotel Holiday Inn Piacenza i resulta que la vam encertar!!! Ja que estava a uns 500 metres de l’autostrada (autopista), així no feia falta que ens desviessim gaire de la ruta, i a 6 km del centre urbà de Piacenza. És una ciutat molt tranquila d’uns 100.000 habitants que, tot i tenir una zona industrial, semblava semi-rural, doncs estava envoltada de cultius de cereals i la seva disposició urbana era bastant extensa i amb edificacions no gaire altes, no tenia gaire interès turistic.

Un cop instal·lats, vam donar una volta per la ciutat i ens va sobtar la calor que feia; a les 20.30 hores estavem a 35ºC i amb un “bochorno que te cagas”, la roba se t’aferrava a la pell com si estiguessis en una sauna. El poble era bonic però semblava que estigués desert, no hi havia una ànima pel carrer i quasi tots els bars i restaurants estaven tancats, i això que era un dimecres per la nit del mes de juliol. Pel que vam veure era molt poc turístic i la penya flipava amb nosaltres fent fotos a les quatre estatues que hi havia a la plaça major, em penso que erem els únics guiris que hi havia de pas allà. Finalment vam aconseguir sopar en un restaurant d’un Sicilià on obviament vam menjar “uns fetucchini de puta mare”. El paiu era molt enrollat i tenia un palique………, no callava sota l’aigua! Després del sopar cap a l’hotel i demà serà un altre dia.