Etapa 2: Piacenza(italia)- Rabac(Croacia)

Ens aixequem d’hora, esmorzem i començem el viatge cap a Croàcia: no ens podem creure el que veuen els nostres “dichosos” ulls!!, 32ºC a l’ombra a les 8 del matí. Si tinc una ampolla de finito aprop meu me la foto d’un glop. No se si seran els camps de blat de moro que hi ha per tot arreu que reflexen les radiacions ultraviolades o què, però italia és un forn de collons, les pizzes es podrien coure a la intempèrie, sobre el capó dels cotxes o a l’asfalt de la carretera.

Bé, fiquem fil a l’agulla, encara ens queden unes 6 hores per endavant. Travessem tota Itàlia i inesperadament, quan estem a uns 100 km de Venècia, decidim fer-hi una parada tècnica, d’una parell d’horetes. Tenim curiositat per veure com és, mai hi hem estat cap dels dos i tenim la idea que és molt bruta i pudenta.

Per accedir-hi hem de circular per un pont d’un parell de km sobre el mar, i només arribar ens fan entrar en un pàrking immens de 4 o 5 plantes. No hi ha més remei, perquè tota Venècia és peatonal. Aparquem, i mentre ho fem em ve un pollastrot vestit de pingüí i em pregunta per quanta estona és l’estacionament, li dic que per un parell d’hores i llavors m’indica on haig d’aparcar. Seguidament sortim i comencem a caminar amb la intenció d’arribar a la Piazza San Marco. La calor és un gran inconvenient, ja que ràpidament acabem xops de suor i busquem desesperadament les ombres dels edificis. Portem caminant 45 minuts per un entramat de carrerons estrets i ponts que discorren per sobre els canals, la majoria estrets i plens de barques no gaire glamouroses, tot plegat semblava un laberint. Finalment, com a conseqüència del cansament i la calor desistim d’arribar al nostre destí i donem mitja volta per marxar. De tornada li preguntem a un gondoler si ens pot portar amb gondola a pàrking de cotxes i ens respon molt a l’italiana, quedant bé i fotent-nos un rollo, que ell cobra 60 euros per a fer un parell de km pels canals i que on anem nosaltres és massa lluny.

Continuem caminant i arribem al parking, ara vé lo bo! Vaig a pagar el ticket i el mal follat de la caixa em diu que són 24 euros, llavors jo li dic que només havia estat tres hores, que era molt car, i ell em respon que no! que tres hores no eren, que només havien estat 2 hores i mitja, però que eren igualment 24 euros, que no es paga per fracció horaria, es paga per dia. Finalment pago però li dic molt educadament que és una estafa i el pudrit em tira el canvi de males maneres. En fi………………, millor no entrar en detalls, no???? A tot arreu volen fer calers a lo fàcil, aprofitant-se’n de la situació! Suposo que si ho hagués sapigut abans també els hagués acabat pagant.

Venezia és una ciutat molt turísitca, hi ha força gent per tots els carrers. Les edificacions i canals són macos, i encara que l’aigua estigui molt bruta, (sembla caldo negre) no vam sentir olors desagradables. Pel meu gust, en un parell de dies en sobra per veure el més important.

Reiniciem el viatge, cap a Rabac s’ha dit!! Sortim d’Itàlia i entrem a Eslovènia, on comprem una enganxina (vinyeta) de 15 euros per circular per les autopistes. Farem pocs km per vies ràpides, però ens estimem més no jugar-nos-la; preferim no saber què passa si t’enganxen sense aquesta pegata, doncs la broma podria costar molt cara.

Al cap de mitja horeta arribem a la frontera amb Croàcia per un camí de cabres que “no hi passa ni el tato”, i un poli, d’una trentena llarga, amb una pinta de xulu putes des de la butaca de la seva finestra, després de mirar-nos els passaports em diu: “IPA?!?! Quién funcionario?!?!?! Avanti!” per flipar, gràcies a la enganxina que portava al vidre, el paio va saber del què currava, si em punxen no em treuen sang!! en una frontera perduda de la mà de Déu per on no hi passen ni les cabres, van saber de que era aquella enganxina! Per flipar.

Continuem el viatge, creuem tota la península d’Istra i arribem al camping de Rabac. La sensació que hem tingut al circular per aquesta península és que els nuclis urbans són petits i molt aïllats entre si, amb edificacions senzilles i fredes, i hi ha moltes cases que no tenen ni enguixades ni pintades les parets, veient-se directament el maó. En general la orografia és lleugerament abrupta, i hi ha molta vegetació, amb boscos extensos i frondosos, i ha força trossos de carrertera estrets i mal asfaltats.