Etapa 18: Budapest (Balneari Széchenyi – Centre ciutat – basílica de Sant Esteve – Opera)

Són les 9 del matí i estem reventats d’ahir. Les 5 horetes que vam caminar o que vam estar dempeus ens han deixat les cames destorssades. En un principi volíem fer les excursions diàries caminant per fer algo d’esport, però ja hem après la lliçó i a partir d’ara tirarem de trasport urbà i només caminarem als llocs a visitar! S’ha d’economitzar i optimitzar recursos.

Arribem d’hora al balneari Széchenyi, el més gran de la ciutat, i encara no hi ha gaire gent. Entrem dins, és una edificació immensa, d’estil molt austrohúngar (sembla un palau). De fora fa bona pinta, l’edifici està ben cuidat i és impressionant, però un cop dins ens decep, tot és molt quico, vell i amb poc manteniment, per variar! Però tot i això, són unes instal•lacions faraòniques, plenes de sales amb mil banyeres i piscines de diferents temperatures d’aigua, mil saunes, passadissos, llocs per fer massatges….., per tot arreu hi ha rajoles de ceràmica blanques, sembla que estiguem en un psiquiàtric de fa 100 anys. L’oferta terapèutica és brutal, l’únic inconvenient és que per dins l’edifici està ronyós, i de vegades es prejutjta les coses per la vista, però a mesura que transcorren les hores ens familiaritzem més amb l’ambient i acabaem super satisfets. És tot molt autèntic, realment en detriment de l’estètica potencien el que realment importa en un balneari: la funcionalitat terapèutica. Després d’un parell d’horetes sortim més arrugats que unes panses però super relaxats, com si ens haguéssim fumat dos caliquenyos cadascú en dejú!!! QUIN PLAER!! No sabem quan, però abans de marxar ho repetirem.

( Ah, m’ho deixava! L’Alba es va fer un massatge de 30 minuts. Li van preguntar si volia que el massatgista fos un home o una dona, i com que si era una dona s’havia esperar un parell d’horetes, va triar un home. Va ser una experiència religiosa per ella, va tornar traumatitzada. Es veu que li havia fet un paiu que pesava 400 kg i s’ofegava, la panxa se li arropenjava a la camilla i caminava arrossegant els pernils per terra. I per més inri, era desdentegat com el cuñao i estràbic com el Fernando Trueba! jaja Va estar patint tota l’estona perquè no li agafés un jamakuko al paiu)

Donem un tomb pel centre de Pest i res d’especial: botigues i més botigues de souvenirs i alguna de roba. Dinem en un lloc recomanat per la guia, menjar húngar tradicional (més goulash) i ens fotem uns postres a una passitseria del costat. Ni un ni l’altre maten, serveixen per omplir els nostres estomacs buits. Seguidament continuem el recorregut i pugem al mirador de la basílica de Sant Esteve. Des de d’alt es té una vista panoràmica de 360º de tota la ciutat. Baixem i ens dirigim a l’Òpera, que està al costat.

Basilica de Sant Esteve

Budapest

Hi entrem i ens apuntem a un recorregut guiat per dins l’Òpera amb un grup d’espanyols. És una visita que val molt la pena, doncs, ens explica com es va construïr, com funcionava i deltalls curiosos de l’època. Quedem una mica sorpresos de què no sigui gaire car assistir a una representació, hi ha entrades des de 3 euros fins a 80 euros (les localitats més barates les solen comprar estudiants de música, ja que quasi no es veu l’escenari, però ells ja en tenen prou per a escoltar-la). Hi intentarem anar a Praga. Després anem a pendre una cerveseta i cap a la pensió.